pedicura

Us agrada la nostra pedicura d'estiu?(cliqueu sobre la foto!) A casa el pare és l'encarregat de tallar les ungles i pintar-les. Diu que el relaxa molt fer-ho, i la mare i jo encantades! A mi m'agrada portar les ungles pintades de diversos colors, ara n'hi ha molts per escollir. La mare és fidel al seus rouges i aquest estiu com a novetat el pare també ha portat el dit gros de cada peu pintat d'un color. Ho hem fet la mare i jo i ja es nota la diferència oi?

set

 Tot l'any espero el mes de juliol, el meu mes preferit. Perquè és el meu aniversari! Aquest any ho vaig celebrar molt. Per primera vegada vaig voler fer una festa amb les meves amigues, llàstima que algunes ja éren de vacances i no van poder venir. Vem fer una ioguifesta!

 Des que sóc petita que veig que els pares marxen a fer ioga i tenia molta curiositat per saber què era. Aquest any em van portar un diumenge a fer ioga en família i em va agradar tant el lloc que hi vaig voler fer la meva festa. Ens van fer una classe molt divertida i també vem fer postures clàssiques com l'espelma. Oi que em surt bé?

 Jugant, jugant anàvem practicant. Amb les bombolles treballàvem la respiració que és molt important en el ioga.

 Ja tinc set anys, i això s'ha de celebrar! Va ser molt divertit i ens ho vem passar molt bé.

A mi em van posar un barret de pastís d'aniversari. Que xulo! 

 Després de la classe vem berenar en el pati. La caseta és a Montjuïc, a la muntanya, i no semblava que estéssim a la ciutat. Com en una illa de calma.

 També hi va haver pastís i vaig bufar les espelmes. Després de tantes respiracions les vaig apagar sense problemes.

I ja he dit que els 7 anys els he celebrat molt. Vaig fer una altra festa amb la família i els pares em van fer el pastís de cada any, que és el meu preferit, però aquest any les espelmes éren els 7 nans! Visca el 7!

navegant

 Per l'aniversari de la mare vem anar a fer un tomb amb aquest veler. Tenia patró però el pare va agafar el timó molta estona.

 Es deia Rainbow, que vol dir Arc de Sant Martí.

Com que vem navegar quasi tota l'estona amb el vent vaig ajudar a plegar i desplegar les veles, i el millor de tot, no embrutàvem el mar!

 Vem tenir sort i va fer un dia preciós i el ventet ens ajudava a navegar.

 Aquestes illetes es diuen Formigues i prop d'aquí vem tirar l'àncora i ens vem banyar.

Visca la llibertat! Em va agradar moltíssim navegar i vem decidir que hi tornarem!

carnestoltes

Avui el pare ha recordat que tenia un blog! Aquests dies estem celebrant el Carnestoltes i divendres a l'escola vem fer una desfilada pel parc tots disfressats! Jo anava de dimoni.
Portava un vestit vintage, de la meva mare quan era petita com jo, i anava a la Patum de Berga a casa de les meves ties besàvies. Sí, sí, aquesta disfressa té uns 35 anys o més! Nosaltres hi hem afegit una màscara. Us agrada? La va fer el meu pare i jo el vaig ajudar una mica.

El mateix divendres a la mateixa hora la Sara també desfilava amb el seu parvulari. Anaven tots de barrufets. Mireu que maca estava!

Avui a casa dels avis ens hem tornat a disfressar totes dues. Bé, a casa els avis és sempre Carnaval, doncs cada setmana ens disfressem d'alguna cosa...A veure si el pare algun dia us ensenya les fotos...

I aquí, les dues, molt orgulloses amb les nostres cues. Visca el Carnestoltes!

colònies

Ja s'han acabat les vacances i hi ha hagut un gran canvi en la meva vida. Vaig a una escola nova, pública i molt xula! Hi vaig molt contenta. Avui hem marxat tres dies de colònies. I ja ens han demanat de portar motxilla i sac de dormir. Aquí em teniu a les vuit del matí, molt il.lusionada i amb moltes ganes de marxar.

De perfil podeu veure que gran és la meva motxilla i que plena està. Uf! pesa molt! I ara cap a Vilanova de Sau. A l'escola ja ens han explicat la història d'en Serrallonga, que em va sobtar molt que acabés malament, com que estic acostumada a que tot acabi bé...A veure si nosaltres vivim també moltes aventures aquests dies.

xerric

El temps passa volant i els petits es fan grans...i jo m'he fet gran! Aquí em teniu, el meu primer dia d'escola i el meu últim dia d'educació infantil, de formigueta a dofí. Al setembre començaré la primària en una escola nova, amb altres companys, però sempre recordaré la meva primera escola, el xerric-xerrac, on he sigut molt feliç!!
La motxilla no s'ha encongit, i si us hi fixeu la bata ara és més gran i té més quadrets. Han passat cinc anys i ja passo de molt el sofà.

montcau

He fet el cim! El meu primer cim, el Montcau, 1052 metres que he pujat jo soleta, en cap moment m'han agafat a coll. Amb alguns amics de la classe vem anar d'excursió amb els nostres pares. Al cim hi havia boira però va ser molt emocionant! Aquí estic amb la bandera d'un pare excursionista que porta sempre a tots els pics que puja...

Amb el bastó que vaig trobar fa un any al Pirineu fent el camí dels Republicans i que encara conservo...Em va ajudar una bona estona...després tot eren rocs i a sobre relliscaven doncs havia plogut, i me'l va guardar la mare. Després de fer el cim vem fer una excursió més difícil, vem anar a la cova del pirata Simanya, vem haver de grimpar amb l'ajuda d'unes cordes, entrar en una cova fosca però vem tenir la recompensa...vem trobar el tresor del pirata! Llàstima que els pares no van estar gaire inspirats al fer les fotos i no han sortit bé!

indignada

DEMOCRÀCIA REAL, JA!!!

manifestació

Dissabte vem sortir a caminar pel carrer i com que anàvem molt a poc a poc, el pare em va pujar a coll.

Em van posar un mocador al cap de tan sol que queia. Hi havia un munt de gent caminant carrer avall. Em van dir que era una manifestació.

Un noi portava un ninot d'un senyor que tenia tisores en lloc de mans. Li deien Artur Manstisores. A la mare i al pare els hi va fer molta gràcia, però jo no estic segura de què volia dir. A l'escola retallem molt, però em penso que a tota la gent que hi havia no li agraden les tisores.

illetes

Increïble! Ses illetes per a mi sola! No us podeu imaginar com està aquesta platja a l'estiu, pleníssima! De fet, nosaltres ja no hi venim, però teníem moltes ganes de tornar-hi i ara era la nostra oportunitat i aquesta va ser la recompensa...ses illetes quasi buida!

Vem voler seguir el camí de Ses illetes fins al pas des Trucadors. És un camí preciós amb aigua a banda i banda. Aquest és el pujol de n'Adolf, anomenat així perquè el 1882 es va enfonsar aquí un vaixell suec, l'Adolf.

El camí és dur...una pausa per descansar...que bonic amb tantes flors!

Hem arribat al pas des Trucadors. Vull el meu premi...banyar-me! És el meu primer bany de la temporada, el 20 d'abril! L'aigua està molt freda! Al fons, l'illa de S'Espalmador,a l'estiu s'hi pot arribar nedant, en dies de mar calma i sense corrents.

I comença el retorn. Sort del meu bastó que m'ajuda a caminar millor!