Segurament aquest serà l'últim escrit aquí.
A partir d'ara els meus pares escriuran i posaran les fotografies a:
diumenge, de setembre 07, 2014
diumenge, de maig 18, 2014
cadaqués
Vem anar a Cadaqués i vem fer moltes excursions. Aquí era el far de Cala Nans feia tanta calor que em vaig treure la samarreta.
Spiderman a les roques, o gran escaladora.
Us presento el meu amic Salvador Dalí.
Aquesta roca no és una roca qualsevol és la roca Escucurucú
el nom sona divertit però és així com li diuen.
diumenge, de març 30, 2014
cerdanya
Finalment vem marxar un cap de setmana de la ciutat! Aprofitant que el meu avi aniria a la Cerdanya ens hi vem afegir. El primer dia vem fer una petita excursió caminant fins a Pedra on hi ha aquesta església romànica tan bonica.
Vaig baixar fins al riu on hi havia neu i m'ho vaig passar pipa fent boles i més boles en una guerra contra el pare. Aquí estic disposada a l'atac.
FOC!!! tot i que hauria de dir NEU!!! Va ser divertidíssim.
L'endemà vaig anar amb els meus pares a fer una excursió amb raquetes de neu.
La neu estava esplèndida, en pols, suau, i era fàcil de caminar, tot i que el circuit que vem fer era força llarg i vem estar unes tres hores caminant.
Però va ser molt agradable caminar entre boscos silenciosos, solitaris i tranquils. A nosaltres tres és el que més ens agrada, natura pura, sense humans.
Vem tenir la sort d'un dia assolellat i de tant en tant trobàvem vistes com aquesta.
Vem fer uns parada al refugi, vem jugar i fer un ninot de neu. Mireu que maco el vem deixar!
La casa de Riu on vem estar molt bé!
dijous, de març 13, 2014
tard
"Que tard, que tard!!
Me'n vaig corrent, me'n vaig, me'n vaig!!"
Aquest carnestoltes m'he disfressat d'un personatge d'un llibre que m'agrada molt. M'agraden sobretot les pel·lícules que n'han fet, però també un llibre que tinc amb unes il·lustracions precioses.
Sí, és Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, i jo anava de conill blanc, aquell que té tanta pressa i no para de mirar el rellotge.
Amb el pare vem fer un rellotge molt gran i molt xulo. I ell també em va fer amb cartró aquestes orelles de conill que va pintar i col.locar en un barret.
La resta va ser molt fàcil, vem pintar una samarreta amb l'as de cors, vem afegir un parell de cartes i una cadena i ja està! disfressa feta. I jo, súper contenta!
I ara adéu, me'n vaig corrents que faig tard, adéu me'n vaig, me'n vaig!!
dilluns, de febrer 24, 2014
nil
Dissabte, 22/2 un número molt fàcil de recordar, va néixer el Nil. Ja l'estàvem esperant! Jo tenia moltes ganes de saber com seria i és…MONÍSSIM! M'ha fet moltíssima il.lusió tenir un nou cosí germà.
La Sara també sembla, de moment, molt contenta de tenir un germanet. L'abraça, li fa petons, li canta i el Nil s'està molt quiet. Jo també li vaig fer un petonet a la Sara perquè m'estimo moltíssim els meus cosins.
I estic molt contenta que els seus pares me'l deixin agafar, ara ja semblo una mare petita oi? La veritat és que em fa una mica de por, la Sara és més valenta, però m'agrada molt mirar-lo i tenir-lo. Benvingut Nil, t'ho passaràs molt bé amb nosaltres!
dimarts, de setembre 03, 2013
dijous, d’agost 08, 2013
cavall
Heu vist la meva disfressa de cavall? És molt xula oi? La va fer el meu pare i jo el vaig ajudar.
A la foto estic amb els meus amics desfilant. I allà feia molt fred. Sort que portava aquestes botes tan calentes.
Aquí estavem fent la màscara i li vem posar un fixador perquè brillés. Amb llana vem fer la crinera i la cua. M'encanten els cavalls!
dijous, de desembre 13, 2012
budellera
La setmana passada vem anar a fer una excursió per Collserola. Vem agafar els ferrocarrils de la Generalitat, vem baixar a Baixador de Vallvidrera i vem començar a caminar pel bosc i a respirar aire pur.
Després de caminar una bona estona hi vem arribar.Jo vaig voler beure de seguida. Aaah! que bona després de fer exercici.
Tot i que la cara de la font sembla la d'un Buda, la Budellera es diu així perquè hi posaven els budells d'animals, que utilitzaven per fer cordes de guitarra, en remull.
Va fer un dia preciós.Amb el pare vem anar a mirar si trobàvem pinyes i a explorar. De tornada, ja una mica cansada, vaig descobrir aquesta roca per descansar.
dissabte, de desembre 01, 2012
nenes
La Sara i jo ens anem fent grans. Aquí, som a casa els avis a Palamós. Ens ho vem passar molt bé!
divendres, de novembre 09, 2012
sorra
Amb el pare ens agrada moltíssim jugar amb la sorra. Aquestes són algunes de les nostres creacions.
De sirena a la vora del mar. Ei! que no sóc la del conte d'Andersen.
De centaure amb el meu arc imaginari i la meva cua de posidònia.
O fent cares, com aquestes tan semblants a la de The Wall de Pink Floyd.
Concentrada amb les meves màscares. M'encanta jugar amb la sorra.
I per acabar un bon bany per netejar-nos, que el cos també queda ple de sorra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
