dissabte, de desembre 31, 2005
cangureta
Com m'agrada que em portin així!
Fora, al carrer, no em perdo detall de res i amb el balanceig acabo dormint per més fred que faci. Per dins de casa puc veure d'aprop com fan coses i intento ajudar però no em deixen.
dimecres, de desembre 28, 2005
fitxatge d'hivern
M'han fet culé... No m'han demanat l'opinió, com en res del que fan, però han decidit que he de ser del barça. Ja he vist alguns partits amb els pares però ara tampoc m'interessa massa el futbol... a més de tant en tant tothom crida i m'espanto. L' avi m'ha fet sòcia i tinc un carnet, però m'agrada més el vestit. Té colors llampants i m'agrada mossegar-lo, i a més porta el meu nom al darrera.
diumenge, de desembre 25, 2005
dissabte, de desembre 24, 2005
ççççççç
çççççççççççç
mmmmmmmmmmmmmmmmm
mmmmm6jjjjjjkkkkkkkkkkkk,+çççççççççççççççççç.
llllllllllllll,,,,,,,
h vc ç
n . ZZZL Z
ñlllllliñññññññññññññññññññññññll6 ll,
11#<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
`b´´ v2ç >c nnnn ñ- ^"Qnnnnnnnnnnnnnnngggg ,89vfo1r´<
......... .ñ- g------------------888--------------------- j88
<<<<<<<<<<<<
I no tinc res més a dir per avui. Això d'aquí dalt ho he escrit personalment amb els meus dits.
diumenge, de desembre 18, 2005
ja hi arribo...
dimecres, de desembre 14, 2005
mmmm....
És l'únic que he tastat, a part de les gotes d'aigua de la banyera que puc arreplegar, però em sembla que no tardaré a tastar coses noves. Ara m'encanto mirant els pares com mengen i no em perdo detall, començo a estirar el braç a veure si cau alguna cosa... però de moment res. La llet de la mare ja em va bé, ja...i és el que més m'agrada, cada vegada m'hi abraono amb delit com si s'hagués d'acabar i ara gaudeixo cada vegada, canviant el ritme, mirant llums, xerrant...
dilluns, de desembre 12, 2005
diumenge, de desembre 11, 2005
joguines
Aquests són els amiguets que m'he anat trobant. Alguns ja hi eren abans que jo, altres han anat apareixent, i cap d'ells l'he triat personalment. Tot i així m'agraden, i alguns em van molt bé per mossegar. També n'hi ha que fan sorolls divertits. Encara en falten alguns més que són a la meva habitació i al cotxet, i els de casa l'àvia. La mare diu que ja en tinc prou i que no calen gaires joguines per ser feliç. Serà veritat?
dissabte, de desembre 10, 2005
Dents
dijous, de desembre 08, 2005
Peus
Tinc peus.
Sí, sí... és clar, ves quina cosa... però no ha sigut fins ara que me'ls he vist, i per observar-los bé els agafo amb la mà esquerra sense gaire esforç, segur que si no ho he fet fins ara és perquè no tenien interès per mi... de tant en tant els ajuntava quan jugava amb la mare però no els feia gaire cas.
Mai més tindré els peus tan operatius com ara o com quan me'ls posi a la boca, més endavant a part de per caminar gairebé només es fan servir per conduïr, jugar a futbol i tocar la bateria...
Sí, sí... és clar, ves quina cosa... però no ha sigut fins ara que me'ls he vist, i per observar-los bé els agafo amb la mà esquerra sense gaire esforç, segur que si no ho he fet fins ara és perquè no tenien interès per mi... de tant en tant els ajuntava quan jugava amb la mare però no els feia gaire cas.
Mai més tindré els peus tan operatius com ara o com quan me'ls posi a la boca, més endavant a part de per caminar gairebé només es fan servir per conduïr, jugar a futbol i tocar la bateria...
dimecres, de desembre 07, 2005
Poc a poc
No fa gaire que ja sóc capaç d'agafar la pipa si la tinc a prop i portar-la a la boca encertant el costat bo després de provar-ho unes quantes vegades.
Potser us sembla poca cosa però us asseguro que amb menys de 5 mesos la cosa té més complicació del que podeu pensar...
Comparant-me amb un cavall, que al cap d'hores de néixer ja va caminant a buscar la mare sembla que vagi molt lenta, però és que cada petita cosa l'he d'aprendre molt bé per saber relacionar-les unes amb altres per aprendre també pel meu compte.
A més, qui vol caminar ara si de seguida que m'ho proposo estic a coll d'algú que em porta a passeig o a menjar.
Potser us sembla poca cosa però us asseguro que amb menys de 5 mesos la cosa té més complicació del que podeu pensar...
Comparant-me amb un cavall, que al cap d'hores de néixer ja va caminant a buscar la mare sembla que vagi molt lenta, però és que cada petita cosa l'he d'aprendre molt bé per saber relacionar-les unes amb altres per aprendre també pel meu compte.
A més, qui vol caminar ara si de seguida que m'ho proposo estic a coll d'algú que em porta a passeig o a menjar.
Comença el diari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)