cangureta

Com m'agrada que em portin així!
Fora, al carrer, no em perdo detall de res i amb el balanceig acabo dormint per més fred que faci. Per dins de casa puc veure d'aprop com fan coses i intento ajudar però no em deixen.

fitxatge d'hivern

M'han fet culé... No m'han demanat l'opinió, com en res del que fan, però han decidit que he de ser del barça. Ja he vist alguns partits amb els pares però ara tampoc m'interessa massa el futbol... a més de tant en tant tothom crida i m'espanto. L' avi m'ha fet sòcia i tinc un carnet, però m'agrada més el vestit. Té colors llampants i m'agrada mossegar-lo, i a més porta el meu nom al darrera.

BON NADAL I PAU PER A TOTHOM!!

ççççççç

çççççççççççç
mmmmmmmmmmmmmmmmm
mmmmm6jjjjjjkkkkkkkkkkkk,+çççççççççççççççççç.

llllllllllllll,,,,,,,

h vc ç

n . ZZZL Z

ñlllllliñññññññññññññññññññññññll6 ll,

11#<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

`b´´ v2ç >c nnnn ñ- ^"Qnnnnnnnnnnnnnnngggg ,89vfo1r´<

......... .ñ- g------------------888--------------------- j88

<<<<<<<<<<<<

I no tinc res més a dir per avui. Això d'aquí dalt ho he escrit personalment amb els meus dits.

ja hi arribo...

Ara ja allargo la mà i provo d'agafar coses que em criden l'atenció i que es posen a "tiro", ninots, cabells, ulleres, cables de telèfon, i sobretot els plats dels pares si sóc a la seva falda... Si les coses fan música encara m'agraden més i abans d'estirar la mà escolto una estoneta.

mmmm....

És l'únic que he tastat, a part de les gotes d'aigua de la banyera que puc arreplegar, però em sembla que no tardaré a tastar coses noves. Ara m'encanto mirant els pares com mengen i no em perdo detall, començo a estirar el braç a veure si cau alguna cosa... però de moment res. La llet de la mare ja em va bé, ja...i és el que més m'agrada, cada vegada m'hi abraono amb delit com si s'hagués d'acabar i ara gaudeixo cada vegada, canviant el ritme, mirant llums, xerrant...

tot a la boca!

Apreteu el play


Powered by Castpost

joguines

Aquests són els amiguets que m'he anat trobant. Alguns ja hi eren abans que jo, altres han anat apareixent, i cap d'ells l'he triat personalment. Tot i així m'agraden, i alguns em van molt bé per mossegar. També n'hi ha que fan sorolls divertits. Encara en falten alguns més que són a la meva habitació i al cotxet, i els de casa l'àvia. La mare diu que ja en tinc prou i que no calen gaires joguines per ser feliç. Serà veritat?

Dents

.
Ja no us en recordeu però això de les dents és terrible, quin mal que fa quan comencen a sortir, i que difícil trobar-t'hi amb pocs mesos, sense entendre d'on ve aquest dolor insistent. Puc estar hores queixant-me, plorant, rosegant coses, cridant, sense cap més remei que caure esgotada...

Peus

Tinc peus.

Sí, sí... és clar, ves quina cosa... però no ha sigut fins ara que me'ls he vist, i per observar-los bé els agafo amb la mà esquerra sense gaire esforç, segur que si no ho he fet fins ara és perquè no tenien interès per mi... de tant en tant els ajuntava quan jugava amb la mare però no els feia gaire cas.

Mai més tindré els peus tan operatius com ara o com quan me'ls posi a la boca, més endavant a part de per caminar gairebé només es fan servir per conduïr, jugar a futbol i tocar la bateria...

Poc a poc

No fa gaire que ja sóc capaç d'agafar la pipa si la tinc a prop i portar-la a la boca encertant el costat bo després de provar-ho unes quantes vegades.

Potser us sembla poca cosa però us asseguro que amb menys de 5 mesos la cosa té més complicació del que podeu pensar...

Comparant-me amb un cavall, que al cap d'hores de néixer ja va caminant a buscar la mare sembla que vagi molt lenta, però és que cada petita cosa l'he d'aprendre molt bé per saber relacionar-les unes amb altres per aprendre també pel meu compte.

A més, qui vol caminar ara si de seguida que m'ho proposo estic a coll d'algú que em porta a passeig o a menjar.

Comença el diari

Aquest diumenge faré 5 mesos i el meu pare m'ha obert aquest diari.

Avui només posaré aquesta foto per provar com es veu. La de la dreta sóc jo i la de l'esquerra és la Lola.