Benvinguts a casa. Passeu que us ensenyaré com l'hem decorada per Nadal. A la porta hi ha aquesta corona de flors i pomes de veritat amb un Pare Noël que també porta una poma.
Àngels que volen, estels, llums i molt vermell, i moltes altres figures i coses que no veieu.
Aquí es veu l'arbre de nadal que m'agrada molt i cada matí em recorda que és Nadal.
Heu vist quin ram més gros? Cada any el Nadal m'agrada més... Per què no tenim la casa sempre així?
Tota la família vem anar a tallar-nos els cabells a la perruqueria. A mi em va tocar aquesta trona amb volant.
Va molt bé tenir tants miralls per no perdre detall de res. A mi ja m'agradava tenir els cabells tan llargs, menys a l'hora de pentinar.
Em van rentar el cap, retallar els cabells i el serrell, assecar els cabells amb l'assecador, em van pintar els llavis amb gust de maduixa, les ungles de color de rosa, i fins i tot una mica de purpurina a les parpelles... Quina feinada! si dilluns abans d'anar a l'escola ja no en quedarà res... Que presumida sóc!
A l'illa hi havia un far i hi vem anar a veure com s'amagava el sol.
El terra era ple de pedrotes, sense flors ni arbres, només herbes amb punxes que el vent no podia arrencar. Amb unes quantes pedres vem fer una muntanyeta que es diu fita.
I és que a les vacances de l'estiu fins i tot un munt de rocs era la cosa més divertida del món!
El que m'agradava més del cotxe era tenir el cel blau o les estrelles damunt del cap!
Aquest estiu (l'estiu... que lluny que queda! com es nota que els pares van fer un munt de fotos!) doncs això que us deia, aquest estiu he tastat els gelats de pal que es diuen polos. Vaig menjar-ne uns de llet que deia la mare que ja hi eren quan era petita
Com que són bastant petits me'ls acabava tots fins llepar la fusta del pal. Són boníssims!
També m'agraden els de xocolata, que són igual de petits però deixen encara més bruta la cara!
Em va agradar tant l'atracció dels toros que vaig estar la resta de les vacances jugant-hi. Al llit era molt divertit però també pel carrer amb les plomes o sense, sempre amb el pare fent de toro movent-se mentre cantava la cançó i anava dient el que havíem de fer els indis.
Aquí no estic enfadada de veritat, és que faig d'índia amb braços creuats i cara d'índia enfadada, "En un pueblo comanche, jau jau jau..."
Una altra atracció de la fira que em va agradar moltíssim va ser la dels indis que anàvem damunt d'uns toros en fila folrats amb matalassos. Primer ens posaven unes plomes al cap.
Després ens pintaven amb pintures de guerra i els toros s'anaven movent al so d'una cançó. Nosaltres ens havíem de fer els valents i primer fer cara d'enfadats creuant els braços, després feiem l'avió, aixecàvem els braços enlaire i finalment dèiem adeu als pares... Tot això provant de no caure dels toros que cada cop es movien més fort. Jo només vaig caure una vegada!
Aquest ha sigut el meu paradís durant uns dies aquest estiu. Molta estona a l'aigua amb la meva bombolleta en unes platges força tranquiles.
Com una sirena varada a la sorra...
La mare ens va portar a Púbol a veure el castell que un pintor amb bigotis va fer a la seva princesa. Primer vem veure les habitacions i després vem sortir al jardí on hi havia aquesta terrasseta i també...
Aquests elefants tan alts que em van agradar molt!
N'hi havien uns quants al jardí de la princesa...
Tot i que jo encara estic de vacances ja hem tornat a casa. Aquí em teniu com cada any viatjant en vaixell per retornar a la vida de cada dia.
Adéu illa, adéu platja, adéu mar, adéu peixos....fins aviat!
Aquesta és l'estació del tren del Parc de l'Oreneta, l'altre dia hi varem anar a passar el matí. Hi havia una guixeta amb un senyor que venia bitllets, i un altre senyor amb gorra ens els va foradar abans de fer sonar un xiulet i fer voleiar la bandera que duia.
No és que m'hagi fet geganta com l'Alícia, és que el trenet era petitó i tots tres ja omplíem un vagó sencer.
També vaig estar una bona estona als jocs que hi havia, tot i el sol que picava ben fort.
Finalment vaig muntar la Morita que és aquesta poni. Tenia molta gana i en comptes de passejar-me anava parant a cada bri d'herba per fer un mos... fins i tot va arrencar aquesta canya que va provar de cruspir-se...
Em van agradar totes, però la que més va ser aquesta de les granotes. Donaven voltes mentre sonava una música i feien petits saltirons.
Sobretot m'agradava la granota rosa, però m'ho passava igual de bé a les altres, com damunt d'aquesta de color groc.
Per posar-hi més emoció, de vegades anaven cap enrera, i fins i tot aixecàvem una mà enlaire!
Més difícil encara... sense mans! Alehop!
L'altre dia va ser l'últim dia de piscina i podien venir els pares, els cargols vam sortir en fila cap a l'autocar sabent que ens hauríem de lluïr.
Tenim un xurro per cadascú i aquell dia jo vaig voler el groc. Vam fer un trenet a l'aigua i també alguna carrera. Com que fem tots estil lliure anem una mica atropellats i de vegades s'escapa algun xurro i algun nen o nena fa el vermut. 
Aquí és quan feiem l'exhibició de salts. No tenim por de res, només és aigua! Mireu com salto!
Al final vam combinar xurro i bombolleta per poder anar sols tots alhora dins l'aigua i jugar amb animalets de goma que ens llençava la senyora com si fóssim foques.
Algunes parts de la piscina estaven més atapeïdes de nedadors, però també és divertit anar xocant.
Aquí em teniu, com una menina més i amb el meu vestit de fada que últimament em poso TOTS els caps de setmana. No me'n canso! Em sembla que aquestes senyores no són fades però em van agradar molt les seves faldilles.
Aquests cavalls són fàcils de muntar, i gairebé mai s'ha de fer cua com als gronxadors,doncs amb una cavalcadeta ràpida ja en tenim prou
Als tobogans ja hi ha una mica més de demanda, doncs cadascú els baixa o puja a la seva manera. Jo abans de baixar em penjo una mica de la barra, com els micos.
N'hi ha que costen una mica de pujar,fins que li agafes la mida,doncs de vegades no tenen graons, però aquest jo ja el tinc controlat...
Vem anar a una botiga i la mare va comprar contes pels tres. Després mentre ells prenien te i jo suc de taronja al pis de dalt, em van llegir el meu conte.
