El pare em va dir que era el dia dels innocents i que estava permès fer bromes! També em va ensenyar a fer llufes. En vem fer un munt! 
A la tarda vaig anar al mercat amb la mare i ens vem penjar unes llufes al carretó. Tothom ens mirava i fins i tot ens van dir alguna cosa, felicitant-nos...sembla ser que ja no es fa gaire, doncs a mi em va agradar molt!
La festa de Tots Sants es fa en record dels avantpassats. Antigament, la gent creia que aquest dia els morts visitaven els vius en forma de fantasmes i esperits. Per tal d'ensenyar-los el camí, a molts llocs és costum encendre una espelma dins una carbassa buidada per dins, que representa l'ànima dels morts. La carbassa que ha buidat el pare també tenia una espelma dins, tot i que aquí no es veu gaire. També hem menjat castanyes i moniato, panellets no, doncs a la mare i a mi no ens agraden. Són aliments relacionats amb antigues ofrenes als avantpassats.
La carbassa ha quedat xulíssima i feia un llum preciós. Tot i que diuen que aquesta és la nit de fantasmes i esperits, jo no n'he vist cap i no he tingut gens de por!
Quan portem aquests jerseis de ratlles, la mare diu que som dues "picassetes". Van voler fer-nos una sessió de fotografies, així de conjunt, i apa! tots a disparar amb la càmera. 
La Sara i jo no sabíem cap on havíem de mirar...Dona'm la maneta Sara que això és un estrès!
Abraçades, de la maneta, asseguda a la falda...no s'acabava mai...i la Sara anava relliscant. No et preocupis que ja t'agafo! Veieu que gran està? Doncs ara ja té un mes més i encara és més gran!
I per acabar...un petonet per la Sara que s'ha portat molt bé i ha aguantat la sessió de models sense queixar-se...quin glamour!
Un dia vem anar pedalant per la Gola del Ter.
Bé, pedalant la mare i el pare, que jo anava còmodament asseguda mirant el paisatge.
I el paisatge era vorejant la desembocadura del riu Ter, entre canyes, pollancres i altres plantes.
Una d'aquestes plantes eren els esbarzers, i així vaig tastar per primera vegada les móres, que em van agradar moltíssim. Vem haver de fer moltes parades per recollir-ne
Al final ens esperava la platja de la Fonollera amb les illes Medes al davant.
Aquest cotxe és un Samba, i no és que tingui els vidres molt nets... és que no en té!
Pots entrar i sortir-hi per on vulguis, i a l'estiu és molt fresquet.
I el premi és.... aquest cotxe!
Aquest estiu he descobert el fonoll. En collia a tot arreu.
Mmmmm! Em va agradar moltíssim, millor que un caramel.
Com més verd més bo, i s'ha de mastegar per treure-li el suc sense empassar-te la tija.
Pare, mare, en voleu una mica?
Abans us he parlat d'en Calaf, però hi havia molts més cavalls que hi viuen tranquils, molt ben cuidats i estimats, i per això no em feia gens de por acostar-m'hi. Aquest no me'n recordo com es diu.
Aquesta és la Llívia, que em va fer un petó. És broma, m'estava olorant.
I aquest és el Manac, no és el mateix d'abans, fixeu-vos en la taca blanca al morro. Vem anar a caminar pel bosc i vaig fer un tros del camí muntant.
Mireu, vaig pujar-hi sense sella, només amb una cinta per agafar-m'hi. Quan hi havien branques baixes havia d'abraçar-me ben fort al seu coll i estirar-me. També el vaig acariciar i abraçar per agraïr-li la passejada.
Aquest és el camí dels Republicans i arriba fins a França, no estem segurs de si hi vem arribar, però jo vaig fer un bon tros de camí ajudant-me amb el bastó.
Vaig dormir en un tipi. Era molt ample per dins, i tenia dibuixos de cavalls que semblava que donessin voltes per fora.
Sí, aquest tipi és una tenda igual que les que feien servir els indis a Amèrica del nord. S'hi pot fer foc a dins, al mig del terra, però no va fer falta amb la calor que feia.
I com una petita squaw abans de res em vaig posar una ploma d'àliga al cap.
Després vaig conèixer en Calaf, un cavall petit, molt tranquil, que va deixar que hi pugés.
I més tard vaig anar a fer un volt amb ell.
Els pares van venir a veure com fem les classes de dansa i expressió. Només començar ja ens vem posar a fer d'animals. Això és un lleó.
Aquí ja ens movem tots alhora seguint la música... bé tots no, alguns anaven per lliure, improvisant...
M'agrada la senyoreta que tinc, ens fa fer moltes coses i salta i balla com la que més. Aquí però ens l'escoltem atentament mentre explicava la història que representàvem.
I ara per parelles! Les tardes de dimarts han sigut molt divertides.
Finalment avui ha nascut la Sara. És molt petita i me l'han deixada agafar
Hola Sara! Benvinguda cosineta. Ara ja no sóc la petita de la família...
Mireu que maca que és! Prepara't que jugarem molt!
L'altre dia vem agafar les bicicletes i vem començar a pedalar. Bé, jo no pedalava, anava asseguda tranquilament a la cadireta de la bici del pare.
I no érem nosaltres sols, no, hi havia un munt de gent anant pels carrers de la ciutat sense por de que els cotxes atropellessin a ningú.
Al final vem arribar a un lloc on podies fer coses com dibuixar al terra amb guixos. El pare no va pensar gaire temps per decidir què dibuixar...
Ja sabeu que el que més m'agrada és que em pintin la cara. De papallona encara no m'havia pintat mai.
Aquí hi havia molts molts nens i nenes tots cridant i saltant sense parar.
Però no oblidem que era una festa de bicicletes, així que vaig fer unes quantes voltes al circuït.
Em van tornar a pintar la cara! Els pares m'havien posat aquest mocador perquè feiem cua a ple sol.
No sé exactament de què em van pintar. Crec que era una mena de fada amb els ulls pintats. I els llavis!
Vaig fer unes voltes en aquests "cavallitus" fets amb rodes de cotxe que feia girar el noi de la gorra pedalant. I no faig cara d'enfadada, es que no volia que em marxés la pintura dels llavis.
