skip to main |
skip to sidebar
Ja s'han acabat les vacances i hi ha hagut un gran canvi en la meva vida. Vaig a una escola nova, pública i molt xula! Hi vaig molt contenta. Avui hem marxat tres dies de colònies. I ja ens han demanat de portar motxilla i sac de dormir. Aquí em teniu a les vuit del matí, molt il.lusionada i amb moltes ganes de marxar.
De perfil podeu veure que gran és la meva motxilla i que plena està. Uf! pesa molt! I ara cap a Vilanova de Sau. A l'escola ja ens han explicat la història d'en Serrallonga, que em va sobtar molt que acabés malament, com que estic acostumada a que tot acabi bé...A veure si nosaltres vivim també moltes aventures aquests dies.
El temps passa volant i els petits es fan grans...i jo m'he fet gran! Aquí em teniu, el meu primer dia d'escola i el meu últim dia d'educació infantil, de formigueta a dofí. Al setembre començaré la primària en una escola nova, amb altres companys, però sempre recordaré la meva primera escola, el xerric-xerrac, on he sigut molt feliç!!
La motxilla no s'ha encongit, i si us hi fixeu la bata ara és més gran i té més quadrets. Han passat cinc anys i ja passo de molt el sofà.
He fet el cim! El meu primer cim, el Montcau, 1052 metres que he pujat jo soleta, en cap moment m'han agafat a coll. Amb alguns amics de la classe vem anar d'excursió amb els nostres pares. Al cim hi havia boira però va ser molt emocionant! Aquí estic amb la bandera d'un pare excursionista que porta sempre a tots els pics que puja... 
Amb el bastó que vaig trobar fa un any al Pirineu fent el camí dels Republicans i que encara conservo...Em va ajudar una bona estona...després tot eren rocs i a sobre relliscaven doncs havia plogut, i me'l va guardar la mare. Després de fer el cim vem fer una excursió més difícil, vem anar a la cova del pirata Simanya, vem haver de grimpar amb l'ajuda d'unes cordes, entrar en una cova fosca però vem tenir la recompensa...vem trobar el tresor del pirata! Llàstima que els pares no van estar gaire inspirats al fer les fotos i no han sortit bé!
DEMOCRÀCIA REAL, JA!!!
Dissabte vem sortir a caminar pel carrer i com que anàvem molt a poc a poc, el pare em va pujar a coll.
Em van posar un mocador al cap de tan sol que queia. Hi havia un munt de gent caminant carrer avall. Em van dir que era una manifestació.
Un noi portava un ninot d'un senyor que tenia tisores en lloc de mans. Li deien Artur Manstisores. A la mare i al pare els hi va fer molta gràcia, però jo no estic segura de què volia dir. A l'escola retallem molt, però em penso que a tota la gent que hi havia no li agraden les tisores.
Aquesta illa a la primavera sembla una altra! Heu vist que verda que està? Ens vem quedar ben sorpresos! 
I també sembla una altra per la tranquil.litat, i la nitidesa de l'aire, sense calitja veiem les muntanyes d'Eivissa perfectament i Es Vedrà, aquell illot màgic de formes montserratines...
Un altre cop hem fet la rua de Carnaval, desfilant i fent soroll. Aquest any a l'escola hi havia un correfoc.
Ja s'han acabat les vacances i hi ha hagut un gran canvi en la meva vida. Vaig a una escola nova, pública i molt xula! Hi vaig molt contenta. Avui hem marxat tres dies de colònies. I ja ens han demanat de portar motxilla i sac de dormir. Aquí em teniu a les vuit del matí, molt il.lusionada i amb moltes ganes de marxar.
De perfil podeu veure que gran és la meva motxilla i que plena està. Uf! pesa molt! I ara cap a Vilanova de Sau. A l'escola ja ens han explicat la història d'en Serrallonga, que em va sobtar molt que acabés malament, com que estic acostumada a que tot acabi bé...A veure si nosaltres vivim també moltes aventures aquests dies.
