dilluns, de maig 23, 2011
dimecres, de maig 18, 2011
manifestació
dimarts, de maig 10, 2011
illetes
Increïble! Ses illetes per a mi sola! No us podeu imaginar com està aquesta platja a l'estiu, pleníssima! De fet, nosaltres ja no hi venim, però teníem moltes ganes de tornar-hi i ara era la nostra oportunitat i aquesta va ser la recompensa...ses illetes quasi buida!
Vem voler seguir el camí de Ses illetes fins al pas des Trucadors. És un camí preciós amb aigua a banda i banda. Aquest és el pujol de n'Adolf, anomenat així perquè el 1882 es va enfonsar aquí un vaixell suec, l'Adolf.
El camí és dur...una pausa per descansar...que bonic amb tantes flors!divendres, d’abril 29, 2011
illa
Aquesta illa a la primavera sembla una altra! Heu vist que verda que està? Ens vem quedar ben sorpresos!
I també sembla una altra per la tranquil.litat, i la nitidesa de l'aire, sense calitja veiem les muntanyes d'Eivissa perfectament i Es Vedrà, aquell illot màgic de formes montserratines...diumenge, de març 20, 2011
calçotada
dijous, de març 10, 2011
diablets
divendres, de desembre 31, 2010
innocents
dimarts, de novembre 09, 2010
dilluns, de novembre 01, 2010
castanyada
La festa de Tots Sants es fa en record dels avantpassats. Antigament, la gent creia que aquest dia els morts visitaven els vius en forma de fantasmes i esperits. Per tal d'ensenyar-los el camí, a molts llocs és costum encendre una espelma dins una carbassa buidada per dins, que representa l'ànima dels morts. La carbassa que ha buidat el pare també tenia una espelma dins, tot i que aquí no es veu gaire. També hem menjat castanyes i moniato, panellets no, doncs a la mare i a mi no ens agraden. Són aliments relacionats amb antigues ofrenes als avantpassats.dimecres, d’octubre 06, 2010
picassetes
Quan portem aquests jerseis de ratlles, la mare diu que som dues "picassetes". Van voler fer-nos una sessió de fotografies, així de conjunt, i apa! tots a disparar amb la càmera.
La Sara i jo no sabíem cap on havíem de mirar...Dona'm la maneta Sara que això és un estrès!
Abraçades, de la maneta, asseguda a la falda...no s'acabava mai...i la Sara anava relliscant. No et preocupis que ja t'agafo! Veieu que gran està? Doncs ara ja té un mes més i encara és més gran!
I per acabar...un petonet per la Sara que s'ha portat molt bé i ha aguantat la sessió de models sense queixar-se...quin glamour!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













