Benvinguts a casa. Passeu que us ensenyaré com l'hem decorada per Nadal. A la porta hi ha aquesta corona de flors i pomes de veritat amb un Pare Noël que també porta una poma.
Àngels que volen, estels, llums i molt vermell, i moltes altres figures i coses que no veieu.
Aquí es veu l'arbre de nadal que m'agrada molt i cada matí em recorda que és Nadal.
Heu vist quin ram més gros? Cada any el Nadal m'agrada més... Per què no tenim la casa sempre així?
Tota la família vem anar a tallar-nos els cabells a la perruqueria. A mi em va tocar aquesta trona amb volant.
Va molt bé tenir tants miralls per no perdre detall de res. A mi ja m'agradava tenir els cabells tan llargs, menys a l'hora de pentinar.
Em van rentar el cap, retallar els cabells i el serrell, assecar els cabells amb l'assecador, em van pintar els llavis amb gust de maduixa, les ungles de color de rosa, i fins i tot una mica de purpurina a les parpelles... Quina feinada! si dilluns abans d'anar a l'escola ja no en quedarà res... Que presumida sóc!
A l'illa hi havia un far i hi vem anar a veure com s'amagava el sol.
El terra era ple de pedrotes, sense flors ni arbres, només herbes amb punxes que el vent no podia arrencar. Amb unes quantes pedres vem fer una muntanyeta que es diu fita.
I és que a les vacances de l'estiu fins i tot un munt de rocs era la cosa més divertida del món!
El que m'agradava més del cotxe era tenir el cel blau o les estrelles damunt del cap!
Aquest estiu (l'estiu... que lluny que queda! com es nota que els pares van fer un munt de fotos!) doncs això que us deia, aquest estiu he tastat els gelats de pal que es diuen polos. Vaig menjar-ne uns de llet que deia la mare que ja hi eren quan era petita
Com que són bastant petits me'ls acabava tots fins llepar la fusta del pal. Són boníssims!
També m'agraden els de xocolata, que són igual de petits però deixen encara més bruta la cara!
Em va agradar tant l'atracció dels toros que vaig estar la resta de les vacances jugant-hi. Al llit era molt divertit però també pel carrer amb les plomes o sense, sempre amb el pare fent de toro movent-se mentre cantava la cançó i anava dient el que havíem de fer els indis.
Aquí no estic enfadada de veritat, és que faig d'índia amb braços creuats i cara d'índia enfadada, "En un pueblo comanche, jau jau jau..."
Una altra atracció de la fira que em va agradar moltíssim va ser la dels indis que anàvem damunt d'uns toros en fila folrats amb matalassos. Primer ens posaven unes plomes al cap.
Després ens pintaven amb pintures de guerra i els toros s'anaven movent al so d'una cançó. Nosaltres ens havíem de fer els valents i primer fer cara d'enfadats creuant els braços, després feiem l'avió, aixecàvem els braços enlaire i finalment dèiem adeu als pares... Tot això provant de no caure dels toros que cada cop es movien més fort. Jo només vaig caure una vegada!
Aquest ha sigut el meu paradís durant uns dies aquest estiu. Molta estona a l'aigua amb la meva bombolleta en unes platges força tranquiles.
Com una sirena varada a la sorra...
