Cercar en aquest blog

Lilypie Kids Birthday tickers

dimecres, d’octubre 06, 2010

picassetes

Quan portem aquests jerseis de ratlles, la mare diu que som dues "picassetes". Van voler fer-nos una sessió de fotografies, així de conjunt, i apa! tots a disparar amb la càmera.





La Sara i jo no sabíem cap on havíem de mirar...Dona'm la maneta Sara que això és un estrès!

Abraçades, de la maneta, asseguda a la falda...no s'acabava mai...i la Sara anava relliscant. No et preocupis que ja t'agafo! Veieu que gran està? Doncs ara ja té un mes més i encara és més gran!


I per acabar...un petonet per la Sara que s'ha portat molt bé i ha aguantat la sessió de models sense queixar-se...quin glamour!




diumenge, de setembre 26, 2010

ter

Un dia vem anar pedalant per la Gola del Ter.



Bé, pedalant la mare i el pare, que jo anava còmodament asseguda mirant el paisatge.



I el paisatge era vorejant la desembocadura del riu Ter, entre canyes, pollancres i altres plantes.




Una d'aquestes plantes eren els esbarzers, i així vaig tastar per primera vegada les móres, que em van agradar moltíssim. Vem haver de fer moltes parades per recollir-ne




Al final ens esperava la platja de la Fonollera amb les illes Medes al davant.



dimarts, de setembre 14, 2010

samba

Aquest cotxe és un Samba, i no és que tingui els vidres molt nets... és que no en té!

Pots entrar i sortir-hi per on vulguis, i a l'estiu és molt fresquet.

I el premi és.... aquest cotxe!

dimecres, de setembre 08, 2010

fonoll

Aquest estiu he descobert el fonoll. En collia a tot arreu.
Mmmmm! Em va agradar moltíssim, millor que un caramel.

Com més verd més bo, i s'ha de mastegar per treure-li el suc sense empassar-te la tija.


Pare, mare, en voleu una mica?




diumenge, de setembre 05, 2010

pausa


Les vacances són....LA FELICITAT!!!

dijous, de juliol 22, 2010

cavalls

Abans us he parlat d'en Calaf, però hi havia molts més cavalls que hi viuen tranquils, molt ben cuidats i estimats, i per això no em feia gens de por acostar-m'hi. Aquest no me'n recordo com es diu.

Aquesta és la Llívia, que em va fer un petó. És broma, m'estava olorant.


I aquest és el Manac, no és el mateix d'abans, fixeu-vos en la taca blanca al morro. Vem anar a caminar pel bosc i vaig fer un tros del camí muntant.


Mireu, vaig pujar-hi sense sella, només amb una cinta per agafar-m'hi. Quan hi havien branques baixes havia d'abraçar-me ben fort al seu coll i estirar-me. També el vaig acariciar i abraçar per agraïr-li la passejada.


Aquest és el camí dels Republicans i arriba fins a França, no estem segurs de si hi vem arribar, però jo vaig fer un bon tros de camí ajudant-me amb el bastó.

diumenge, de juliol 18, 2010

tipi

Vaig dormir en un tipi. Era molt ample per dins, i tenia dibuixos de cavalls que semblava que donessin voltes per fora.




Sí, aquest tipi és una tenda igual que les que feien servir els indis a Amèrica del nord. S'hi pot fer foc a dins, al mig del terra, però no va fer falta amb la calor que feia.


I com una petita squaw abans de res em vaig posar una ploma d'àliga al cap.




Després vaig conèixer en Calaf, un cavall petit, molt tranquil, que va deixar que hi pugés.



I més tard vaig anar a fer un volt amb ell.


dimecres, de juny 30, 2010

dansa

Els pares van venir a veure com fem les classes de dansa i expressió. Només començar ja ens vem posar a fer d'animals. Això és un lleó.

Aquí ja ens movem tots alhora seguint la música... bé tots no, alguns anaven per lliure, improvisant...


M'agrada la senyoreta que tinc, ens fa fer moltes coses i salta i balla com la que més. Aquí però ens l'escoltem atentament mentre explicava la història que representàvem.

I ara per parelles! Les tardes de dimarts han sigut molt divertides.




dimarts, de juny 01, 2010

Sara

Finalment avui ha nascut la Sara. És molt petita i me l'han deixada agafar

Hola Sara! Benvinguda cosineta. Ara ja no sóc la petita de la família...

Mireu que maca que és! Prepara't que jugarem molt!



dimarts, de maig 25, 2010

bicicletada

L'altre dia vem agafar les bicicletes i vem començar a pedalar. Bé, jo no pedalava, anava asseguda tranquilament a la cadireta de la bici del pare.


I no érem nosaltres sols, no, hi havia un munt de gent anant pels carrers de la ciutat sense por de que els cotxes atropellessin a ningú.


Al final vem arribar a un lloc on podies fer coses com dibuixar al terra amb guixos. El pare no va pensar gaire temps per decidir què dibuixar...



Ja sabeu que el que més m'agrada és que em pintin la cara. De papallona encara no m'havia pintat mai.



Aquí hi havia molts molts nens i nenes tots cridant i saltant sense parar.




Però no oblidem que era una festa de bicicletes, així que vaig fer unes quantes voltes al circuït.