.
Ja no us en recordeu però això de les dents és terrible, quin mal que fa quan comencen a sortir, i que difícil trobar-t'hi amb pocs mesos, sense entendre d'on ve aquest dolor insistent. Puc estar hores queixant-me, plorant, rosegant coses, cridant, sense cap més remei que caure esgotada...
2 comentaris:
Pobreta, el pitjor és quan plores i ens mires com dient "va, feu alguna cosa, no veieu quin mal em fa?"
Ànim filleta, que passarà!!
No et preocupis Maria maca el mal de las dentetas et passara aviat i tornaras a riure.Un petonet molt fort del teu avi Miquel.
Publica un comentari a l'entrada