Alguns matins juguem a guitarra amb el pare. Té una corretja que serveix per penjar-la al coll. Primer me la penjo jo i després el pare, després me la torno a penjar i seguidament ho ha de fer ell, i així fins que em canso. Quasi sempre que la té el pare comença a rascar les cordes i canta, però el faig callar ràpidament. No se n' adona que el que és divertit del joc és penjar-la!
3 comentaris:
M'ha fet molta gràcia aquest post :)
Sou una família fantàstica
visca! una artista! que tremoli el jimi hendrix
buenu, aquesta ja temps que no tremola ara que ho penso.... Que tremoli mark knofler!
Publica un comentari a l'entrada