Por, jo?
Encara no sé el què és. Tanco els ulls quan jo mateixa llenço a terra una cosa metàl.lica i sé que ressonarà, però això no és por i m'agrada. També m'agraden les flames, el soroll de l'oli bullint, que em llencin pels aires i m'agafin...
Es nota que encara no he tingut cap ensurt greu ni m'he fet gaire mal ni trompades, i encara no he après a tenir por de gent, de coses ni animals.
Aquí m'estic, mirant-nos de fit a fit amb el Thot, el gos del Toni, que és molt gros, molt maco i molt llop. Estava molt encuriosida i estic segura que malgrat que encara sóc només un cadellet, va notar que no tenia gens de por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada