Vaig anar a la fira, però tenia soneta i no vaig estar prou al cas. Em van pujar als cavallets, damunt d'un cavall verd amb el pare al costat, i sentia la mare i les tietes a fora que em cridaven però amb la velocitat i les llumetes no tenia clar on eren. No vaig tardar en adormir-me, mentre al voltant sonaven tómboles, reggetons dels autoxocs, xiscles de les sacsejades mecàniques...
dimecres, de juny 28, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
que les voltes de la vida et portin cap a viaranys plaents i feliços
Publica un comentari a l'entrada