Vem pujar a una carrossa que ens va passejar per la fageda, que és un bosc. Veniu que us ho explico.
El cavall podia tot sol amb el carro ple de gent, i ens portava per caminets entre els arbres. Feia una mica de fred i jo duia guants però el cavall anava sense roba i treia fum per la boca.
M'agradava el trac trac del carro mentre travessàvem el bosc sentint les olors de les plantes i els sorolls dels ocells.
Una estoneta vem caminar... bé, jo no. El balanceig del carro em va deixar una mica ensonadeta i el pare va fer de cavall.
Quan vem baixar, vaig donar les gràcies al cavall per un passeig tan maco!
1 comentari:
Acabem de veure que has anat amb
carruatge i estàs molt eixerida.
Fins aviat que dinarem junts.
Tate
Publica un comentari a l'entrada