A vegades els pares es pensen que sóc una top model. No paren de fer-me fotos. Però de tant en tant els hi segueixo el joc i poso. Aquí us deixo algunes fotos d'un dia que vaig acceptar de fer de model. Comencem...
Asseguda i amb somriure de foto...
Caminant, millor el molí que qualsevol passarel.la...
Mirant fixament la càmera...
Ja no em puc aguantar més el riure!
I hop! ja m'he cansat. Prou fotos que vull jugar a saltar!
Gat que veig, gat que vull tocar. Aquest estiu vaig anar darrera d'uns quants, pujant per damunt les tanques i seguint-los per tot arreu.
Si t'acostes poquet a poquet i vas allargant el braç de mica en mica moltes vegades els pots acariciar, i si ho fas bé acaben roncant i fins i tot els hi pots tocar la cua.
Aqui al voltant del far n'hi havia molts, i els hi agradava passejar ben a prop del penya-segat. 
I si calia em feia passar per un d'ells per acostar-me sense despertar sospites... aquest gairebé s'ho creu!
Aquest és el far de Barbaria, un lloc on anem cada any i que m'agrada molt. I aquest any més que mai, doncs m'he passat l'estiu enganxada a Mar i Cel i als moriscos quan els expulsen els embarquen cap a Barbaria...i els que em coneixeu ja m'heu sentit cantar mil vegades la cançó...
El cap de Barbaria on hi ha el far és un lloc màgic, ple de bones vibracions...
A mi m'encanta doncs està ple de pedres i pedretes i de fites com vaig explicar l'any passat i puc jugar-hi molta estona.
Aquest estiu em vaig voler fer una caseta. Em va quedar maca oi?
A més a Barbaria el sol es pon al mar en un espectacle de llum i colors...I és una cosa que durant la resta de l'any no puc veure. On visc el sol no es pon mai sobre el mar!
Aquí teniu la foto de cada any, la del retorn. Els ferrys són cada cop més grossos i moderns i amb menys espai exterior i més trastos a les baranes, però jo sempre acabo trobant un raconet per poder dir adéu a l'illa.
Adéu! Jo encara tinc quinze dies de vacances, però ja no em faran tantes fotos doncs som de nou a la ciutat i ja estic tipa de fer de model. Ara us aniran posant les fotos de l'estiu. M'ho he passat pipa!
Ja hi tornem a ser. Un altre any va ser el meu aniversari i vaig tornar a bufar i a apagar totes les espelmes, que cada any són més... Si piqueu al primer aniversari i al segon veureu que el pastís sembla el mateix cada any però no és això, aquest és l'únic pastís que saben fer els pares. Del tercer aniversari no tenim fotos però hi sortiria el mateix pastís un altre cop... Sort que sembla que agrada...
Al llevar-me vaig trobar uns quants regals i el racó on eren, decorat d'aniversari. Els vaig obrir en pijama, tot ben bé com si fos dia de reis.
Ja fa unes quantes setmanes que la primavera és aquí, però fins fa uns dies no vaig poder-ho comprovar plenament.Anant pel camp tot era ple de flors.
Vem fer una excursió entre les oliveres i anava collint flors. Les que més m'agradaven eren aquestes de color vermell.
Després d' arribar fins a aquesta església i esmorzar, vaig seguir collint roselles... n'hi havia un munt!
Però no hi havia només roselles. Aquestes no sé com es diuen però tenen un color que m'agrada molt.
Vem anar a la fira de la terra i una noia amb cara de gat em va pintar la cara. Jo vaig escollir de princesa.
Va estar una estona pintant mentre jo m'estava ben quieta. Em va pintar els ulls i tot, i una corona.
Vaig anar tot el dia amb la cara de princesa i no m'ho vaig voler treure fins l'hora d'anar a dormir.
Jo ja portava molt temps assajant i finalment la N es va casar! Per fi em vaig posar el vestit de l' A que va fer la meva besàvia fa molts anys i que era el que havia dut , amb la meva mare que en duia un d'igual, a un casament quan eren petites com jo, i vaig poder desfilar darrera la núvia portant la cua. També em va tocar aguantar els anells i portar aquesta corona de flors naturals que vaig dur tota l'estona posada, i després vam fer una bona celebració al restaurant on m'ho vaig passar pipa i vaig acabar rebentada però contenta... VISCA ELS NUVIS!
Al final vem saber perquè era tanta feinada! Mireu com va quedar guarnida l'escola per carnaval.
Quan va ser l'hora de desfilar vam sortir tots els nens i les nenes vestits de gira-sols i també les senyoretes fent sonar els nostres xiulets.
Jo mirava per damunt de les ulleres a pares, mares, avis i més família que ens havien vingut a veure.
Des de darrera semblàvem ben bé un camp de gira-sols a l'estiu.
Va ser molt divertit, després vam berenar i jugar una bona estona, sense treure'ns la flor del cap.
A l'escola ens van posar deures i tots tres ens vam posar a la feina. A mi em va tocar posar-me la roba de pintar, agafar el pinzell i fer aquest quadre tan gros.
El pare va agafar les tisores i la pega i va fer aquest gira-sol amb la meva ajuda, jo li anava donant les pipes i vaig retallar un serrell amb paper de color verd, que després vem enrotllar al pal.
Al final va quedar així i l'endemà ho vem portar tot a l'escola i també unes fitxes amb fotos de quadres amb més gira-sols que havia preparat la mare. Jo duia la flor i tothom la mirava. Per ser el primer cop que vaig fer deures a casa no està gens malament!
L'altre dia vem anar a un teatre que semblava que fos d'una princesa, amb moltes làmpades i coses daurades.
Anàvem a veure en Pere i el llop, amb una orquestra amb molts músics, titelles, i un director d'orquestra que explicava el conte però que gairebé se'l menja el llop, com al pobre ànec que sortia...
Shhht! És a punt de començar...
