Gat que veig, gat que vull tocar. Aquest estiu vaig anar darrera d'uns quants, pujant per damunt les tanques i seguint-los per tot arreu.
Si t'acostes poquet a poquet i vas allargant el braç de mica en mica moltes vegades els pots acariciar, i si ho fas bé acaben roncant i fins i tot els hi pots tocar la cua.
Aqui al voltant del far n'hi havia molts, i els hi agradava passejar ben a prop del penya-segat.
I si calia em feia passar per un d'ells per acostar-me sense despertar sospites... aquest gairebé s'ho creu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada