Vem anar a una botiga i la mare va comprar contes pels tres. Després mentre ells prenien te i jo suc de taronja al pis de dalt, em van llegir el meu conte.
Entre glop i glop jo feia de portera a la gent que entrava i sortia.





No només hi ha pedra al pont, tot el poble n'és ple i vem passejar-hi una bona estona per carrerons i travessant arcs petitons com aquest.
En un d'aquests carrerons hi havia aquest pou, sort que hi havia una tapa perquè si no... adéu Maria.
A mi el que em va agradar més va ser llençar pedres al riu de sota el pont.
El cavall podia tot sol amb el carro ple de gent, i ens portava per caminets entre els arbres. Feia una mica de fred i jo duia guants però el cavall anava sense roba i treia fum per la boca.
M'agradava el trac trac del carro mentre travessàvem el bosc sentint les olors de les plantes i els sorolls dels ocells.
Una estoneta vem caminar... bé, jo no. El balanceig del carro em va deixar una mica ensonadeta i el pare va fer de cavall.
Quan vem baixar, vaig donar les gràcies al cavall per un passeig tan maco!
No ens vem quedar només a la casa. Un dia vem anar a un poble que penjava dalt d'un cingle que és aquesta paret de roca, per això al poble n'hi deuen dir
El poble va agradar molt als pares però jo preferia aquest pont que pujava i baixava.
A més, tornant del pont cap al poble seguíem uns caminets i jo m'ajudava amb un bastó que anava molt bé per caminar.
Com una pastoreta però a estones amb la pipa a la boca...
Ja fa molts dies que ningú escrivia res ni posava cap foto, i ara sembla que seguim a la muntanya fent ninots i llençant boles...
També hi havia tot de prats al voltant de la casa per on hi pasturaven moltes vaques i hi podies córrer i rodolar.


També en vem fer un altre de més petit. Ens van quedar dos ninots de neu molt macos.
Fins i tot vaig creuar el pont... Per sota! L'únic gel que havia vist fins ara era als glaçons de les begudes i a les parades de peix del mercat
Havia de vigilar i mirar com trepitjava, doncs relliscava molt més que la banyera! Sort dels guants que m'escalfaven les mans i van parar alguna caiguda... d'altres no.

Divendres vem fer una rua de carnaval tot el parvulari, anàvem tots de pingüins i vem fer una volta a l'illa pel carrer. Era ple de gent seguint-nos i fent fotos i de vegades atabalava una mica, però nosaltres, a pas de pingüí anàvem fent.
Després de la desfilada varem berenar magdalenes, però no en vaig fer gaire cas, era massa emocionant!
Sóc o no sóc un pingüí?