morita

Aquesta és l'estació del tren del Parc de l'Oreneta, l'altre dia hi varem anar a passar el matí. Hi havia una guixeta amb un senyor que venia bitllets, i un altre senyor amb gorra ens els va foradar abans de fer sonar un xiulet i fer voleiar la bandera que duia.

No és que m'hagi fet geganta com l'Alícia, és que el trenet era petitó i tots tres ja omplíem un vagó sencer.

També vaig estar una bona estona als jocs que hi havia, tot i el sol que picava ben fort.

Finalment vaig muntar la Morita que és aquesta poni. Tenia molta gana i en comptes de passejar-me anava parant a cada bri d'herba per fer un mos... fins i tot va arrencar aquesta canya que va provar de cruspir-se...

granotes

Per Sant Joan vem anar molt sovint a la fira i vaig pujar a un munt d'atraccions.

Em van agradar totes, però la que més va ser aquesta de les granotes. Donaven voltes mentre sonava una música i feien petits saltirons.



Sobretot m'agradava la granota rosa, però m'ho passava igual de bé a les altres, com damunt d'aquesta de color groc.






Per posar-hi més emoció, de vegades anaven cap enrera, i fins i tot aixecàvem una mà enlaire!





Més difícil encara... sense mans! Alehop!

piscina

L'altre dia va ser l'últim dia de piscina i podien venir els pares, els cargols vam sortir en fila cap a l'autocar sabent que ens hauríem de lluïr.

Tenim un xurro per cadascú i aquell dia jo vaig voler el groc. Vam fer un trenet a l'aigua i també alguna carrera. Com que fem tots estil lliure anem una mica atropellats i de vegades s'escapa algun xurro i algun nen o nena fa el vermut.

Aquí és quan feiem l'exhibició de salts. No tenim por de res, només és aigua! Mireu com salto!

Al final vam combinar xurro i bombolleta per poder anar sols tots alhora dins l'aigua i jugar amb animalets de goma que ens llençava la senyora com si fóssim foques.

Algunes parts de la piscina estaven més atapeïdes de nedadors, però també és divertit anar xocant.

Els dijous torno rebentada a casa, però és que l'aigua és molt divertida!

menina

Aquí em teniu, com una menina més i amb el meu vestit de fada que últimament em poso TOTS els caps de setmana. No me'n canso! Em sembla que aquestes senyores no són fades però em van agradar molt les seves faldilles.

jocs

Aquests cavalls són fàcils de muntar, i gairebé mai s'ha de fer cua com als gronxadors,doncs amb una cavalcadeta ràpida ja en tenim prou





Als tobogans ja hi ha una mica més de demanda, doncs cadascú els baixa o puja a la seva manera. Jo abans de baixar em penjo una mica de la barra, com els micos.








N'hi ha que costen una mica de pujar,fins que li agafes la mida,doncs de vegades no tenen graons, però aquest jo ja el tinc controlat...










I finalment... l'estrella dels jardinets de jocs: els gronxadors. Aquests amb barra, pels que encara som petits per anar sense protecció,tenen molt èxit i són on costa més entrar, i també d'on costa més sortir un cop ets dalt. A mi m'agrada que em gronxin ben fort!

laie

Vem anar a una botiga i la mare va comprar contes pels tres. Després mentre ells prenien te i jo suc de taronja al pis de dalt, em van llegir el meu conte.








Entre glop i glop jo feia de portera a la gent que entrava i sortia.

volcans

Això que sembla un tractor disfressat és un trenet que ens va portar d'excursió a veure volcans. N'hi havia uns quants però el més gran que vem veure des del tren era el Croscat.






Teníem tot el vagó per nosaltres i va ser un viatge molt divertit, veient passar el paisatge per la finestreta encara que fos a pas de puça.




Els volcans són aquestes muntanyes d'on fa temps hi rajava foc... Quan hi vem anar nosaltres, només s'hi veia neu.








Més tard vem pujar al volcà de Santa Margarida... bé, van pujar la mare i el pare, jo m'hi vaig posar bé tot just començar la primera pendent i no vaig veure ni l'església que podeu veure allà, al mig del cràter del volcà.












No em vaig despertar ni quan baixàvem i no vaig poder veure aquest arbre vell i sense fulles que sembla que va agradar als pares doncs van fer aquesta foto. No vaig obrir els ulls fins que vem ser al cotxe.

besalú

Us faré cinc cèntims d'aquest poble tan maco.

Per anar-hi vem creuar aquest pont de pedra tan gros.

No només hi ha pedra al pont, tot el poble n'és ple i vem passejar-hi una bona estona per carrerons i travessant arcs petitons com aquest.
















En un d'aquests carrerons hi havia aquest pou, sort que hi havia una tapa perquè si no... adéu Maria.

















A mi el que em va agradar més va ser llençar pedres al riu de sota el pont.

fageda

Vem pujar a una carrossa que ens va passejar per la fageda, que és un bosc.

Veniu que us ho explico.

El cavall podia tot sol amb el carro ple de gent, i ens portava per caminets entre els arbres. Feia una mica de fred i jo duia guants però el cavall anava sense roba i treia fum per la boca.

M'agradava el trac trac del carro mentre travessàvem el bosc sentint les olors de les plantes i els sorolls dels ocells.

Una estoneta vem caminar... bé, jo no.

El balanceig del carro em va deixar una mica ensonadeta i el pare va fer de cavall.

Quan vem baixar, vaig donar les gràcies al cavall per un passeig tan maco!

castellfollit

No ens vem quedar només a la casa. Un dia vem anar a un poble que penjava dalt d'un cingle que és aquesta paret de roca, per això al poble n'hi deuen dir

"... de la roca".

El poble va agradar molt als pares però jo preferia aquest pont que pujava i baixava.

A més, tornant del pont cap al poble seguíem uns caminets i jo m'ajudava amb un bastó que anava molt bé per caminar.

Com una pastoreta però a estones amb la pipa a la boca...