Aquesta és la carta que vaig escriure als reis. Per primera vegada ho vaig fer tota sola, el meu nom, el regal que volia, la meva edat i un dibuix d'en Baltasar, el meu rei preferit i el seu camell.
A vegades els pares es pensen que sóc una top model. No paren de fer-me fotos. Però de tant en tant els hi segueixo el joc i poso. Aquí us deixo algunes fotos d'un dia que vaig acceptar de fer de model. Comencem...
Asseguda i amb somriure de foto...
Caminant, millor el molí que qualsevol passarel.la...
Mirant fixament la càmera...
Ja no em puc aguantar més el riure!
I hop! ja m'he cansat. Prou fotos que vull jugar a saltar!
Gat que veig, gat que vull tocar. Aquest estiu vaig anar darrera d'uns quants, pujant per damunt les tanques i seguint-los per tot arreu.
Si t'acostes poquet a poquet i vas allargant el braç de mica en mica moltes vegades els pots acariciar, i si ho fas bé acaben roncant i fins i tot els hi pots tocar la cua.
Aqui al voltant del far n'hi havia molts, i els hi agradava passejar ben a prop del penya-segat. 
I si calia em feia passar per un d'ells per acostar-me sense despertar sospites... aquest gairebé s'ho creu!
Aquest és el far de Barbaria, un lloc on anem cada any i que m'agrada molt. I aquest any més que mai, doncs m'he passat l'estiu enganxada a Mar i Cel i als moriscos quan els expulsen els embarquen cap a Barbaria...i els que em coneixeu ja m'heu sentit cantar mil vegades la cançó...
El cap de Barbaria on hi ha el far és un lloc màgic, ple de bones vibracions...
A mi m'encanta doncs està ple de pedres i pedretes i de fites com vaig explicar l'any passat i puc jugar-hi molta estona.
Aquest estiu em vaig voler fer una caseta. Em va quedar maca oi?
A més a Barbaria el sol es pon al mar en un espectacle de llum i colors...I és una cosa que durant la resta de l'any no puc veure. On visc el sol no es pon mai sobre el mar!
Aquí teniu la foto de cada any, la del retorn. Els ferrys són cada cop més grossos i moderns i amb menys espai exterior i més trastos a les baranes, però jo sempre acabo trobant un raconet per poder dir adéu a l'illa.
Adéu! Jo encara tinc quinze dies de vacances, però ja no em faran tantes fotos doncs som de nou a la ciutat i ja estic tipa de fer de model. Ara us aniran posant les fotos de l'estiu. M'ho he passat pipa!
Ja hi tornem a ser. Un altre any va ser el meu aniversari i vaig tornar a bufar i a apagar totes les espelmes, que cada any són més... Si piqueu al primer aniversari i al segon veureu que el pastís sembla el mateix cada any però no és això, aquest és l'únic pastís que saben fer els pares. Del tercer aniversari no tenim fotos però hi sortiria el mateix pastís un altre cop... Sort que sembla que agrada...
Al llevar-me vaig trobar uns quants regals i el racó on eren, decorat d'aniversari. Els vaig obrir en pijama, tot ben bé com si fos dia de reis.
