Em van agradar totes, però la que més va ser aquesta de les granotes. Donaven voltes mentre sonava una música i feien petits saltirons.
Sobretot m'agradava la granota rosa, però m'ho passava igual de bé a les altres, com damunt d'aquesta de color groc.
Per posar-hi més emoció, de vegades anaven cap enrera, i fins i tot aixecàvem una mà enlaire!
Més difícil encara... sense mans! Alehop!
L'altre dia va ser l'últim dia de piscina i podien venir els pares, els cargols vam sortir en fila cap a l'autocar sabent que ens hauríem de lluïr.
Tenim un xurro per cadascú i aquell dia jo vaig voler el groc. Vam fer un trenet a l'aigua i també alguna carrera. Com que fem tots estil lliure anem una mica atropellats i de vegades s'escapa algun xurro i algun nen o nena fa el vermut. 
Aquí és quan feiem l'exhibició de salts. No tenim por de res, només és aigua! Mireu com salto!
Al final vam combinar xurro i bombolleta per poder anar sols tots alhora dins l'aigua i jugar amb animalets de goma que ens llençava la senyora com si fóssim foques.
Algunes parts de la piscina estaven més atapeïdes de nedadors, però també és divertit anar xocant.
Aquí em teniu, com una menina més i amb el meu vestit de fada que últimament em poso TOTS els caps de setmana. No me'n canso! Em sembla que aquestes senyores no són fades però em van agradar molt les seves faldilles.
Aquests cavalls són fàcils de muntar, i gairebé mai s'ha de fer cua com als gronxadors,doncs amb una cavalcadeta ràpida ja en tenim prou
Als tobogans ja hi ha una mica més de demanda, doncs cadascú els baixa o puja a la seva manera. Jo abans de baixar em penjo una mica de la barra, com els micos.
N'hi ha que costen una mica de pujar,fins que li agafes la mida,doncs de vegades no tenen graons, però aquest jo ja el tinc controlat...
Vem anar a una botiga i la mare va comprar contes pels tres. Després mentre ells prenien te i jo suc de taronja al pis de dalt, em van llegir el meu conte.
Us faré cinc cèntims d'aquest poble tan maco.
No només hi ha pedra al pont, tot el poble n'és ple i vem passejar-hi una bona estona per carrerons i travessant arcs petitons com aquest.
En un d'aquests carrerons hi havia aquest pou, sort que hi havia una tapa perquè si no... adéu Maria.
A mi el que em va agradar més va ser llençar pedres al riu de sota el pont.
Vem pujar a una carrossa que ens va passejar per la fageda, que és un bosc. 
El cavall podia tot sol amb el carro ple de gent, i ens portava per caminets entre els arbres. Feia una mica de fred i jo duia guants però el cavall anava sense roba i treia fum per la boca.
M'agradava el trac trac del carro mentre travessàvem el bosc sentint les olors de les plantes i els sorolls dels ocells.
Una estoneta vem caminar... bé, jo no. El balanceig del carro em va deixar una mica ensonadeta i el pare va fer de cavall.
Quan vem baixar, vaig donar les gràcies al cavall per un passeig tan maco!
No ens vem quedar només a la casa. Un dia vem anar a un poble que penjava dalt d'un cingle que és aquesta paret de roca, per això al poble n'hi deuen dir 
El poble va agradar molt als pares però jo preferia aquest pont que pujava i baixava.
A més, tornant del pont cap al poble seguíem uns caminets i jo m'ajudava amb un bastó que anava molt bé per caminar.
Com una pastoreta però a estones amb la pipa a la boca...
Ja fa molts dies que ningú escrivia res ni posava cap foto, i ara sembla que seguim a la muntanya fent ninots i llençant boles...
També hi havia galls i gallines. Aquest ens despertava cada dia al dematí cantant el seu kikirikí.
També hi havia tot de prats al voltant de la casa per on hi pasturaven moltes vaques i hi podies córrer i rodolar.
Fins i tot hi havia vaques als coixins del llit de la nostra habitació! Aquestes vacances començaven molt bé! 
