Ja ha passat un altre any i ha tornat a venir el Carnestoltes. Aquest any ha tocat ser un llapis! 
Mireu quina filera de llapis...I les senyoretes anaven de llibretes.
Tots portàvem un xiulet per avisar a tothom que la rua estava passant. Em vaig fer un tip de xiular!
Tots amb la punta ben afilada, érem uns llapis dels bons!
És hivern i finalment veig nevar! Mireu com cauen les volves de neu!
Malgrat que hi havia força neu, aquesta vegada el riuet no estava glaçat.
La natura a l'hivern també és molt bonica, una llum diferent a l'estiu...
Els colors més freds, l'aire més fi...
No, no sóc a Rússia! Estic caminant en els paisatges d'hivern!
Vaig anar a veure un llac que estava glaçat.
No us preocupeu, no em van deixar patinar-hi!
En un racó del llac no hi havia gel i s'hi amuntegaven ànecs i cignes. Tots em van semblar molt bonics, potser aquest cigne era l'aneguet lleig del conte...
Això sí, vaig haver de vigilar molt per no caure!
Vaig anar a la Cerdanya i per primera vegada vaig anar en trineu. El meu era taronja i tenia un parell de frens. De seguida els feia anar doncs sóc molt prudent.
Aparteu-vos que baixooo!
Quan arribava a baix de la pista em tocava tornar a pujar arrossegant el trineu, que ja no és tan divertit...
Aquesta és la carta que vaig escriure als reis. Per primera vegada ho vaig fer tota sola, el meu nom, el regal que volia, la meva edat i un dibuix d'en Baltasar, el meu rei preferit i el seu camell.
A vegades els pares es pensen que sóc una top model. No paren de fer-me fotos. Però de tant en tant els hi segueixo el joc i poso. Aquí us deixo algunes fotos d'un dia que vaig acceptar de fer de model. Comencem...
Asseguda i amb somriure de foto...
Caminant, millor el molí que qualsevol passarel.la...
Mirant fixament la càmera...
Ja no em puc aguantar més el riure!
I hop! ja m'he cansat. Prou fotos que vull jugar a saltar!
Gat que veig, gat que vull tocar. Aquest estiu vaig anar darrera d'uns quants, pujant per damunt les tanques i seguint-los per tot arreu.
Si t'acostes poquet a poquet i vas allargant el braç de mica en mica moltes vegades els pots acariciar, i si ho fas bé acaben roncant i fins i tot els hi pots tocar la cua.
Aqui al voltant del far n'hi havia molts, i els hi agradava passejar ben a prop del penya-segat. 
I si calia em feia passar per un d'ells per acostar-me sense despertar sospites... aquest gairebé s'ho creu!
